Ens agradaria començar deixant clara la definició d'animació sociocultural, que com l'entén Ezequiel Ander-Egg és " Un conjunto de técnicas sociales que, basadas en una pedagogía participativa, tiene por finalidad promover prácticas y actividades voluntarias, que con la participación activa de la gente, se desarrollan en el seno de un grupo o comunidad determinada, y se manifiesta en los diferentes ámbitos del desarrollo de la calidad de la vida ". Ander-Egg, 1983.
Dins del nostre projecte d'envelliment actiu, no podem deixar desapercebut el cinema, com un recurs psicoemocional. Autors com Salovey i Mayer (1990) i Goleman (1996) recolzen aquesta idea a l’impactar en les persones, gràcies a la narració d'històries que puguin activar els nostres sentits. A més, la filmoteràpia té beneficis psicològics com reduir l'ansietat i l'estrès, és un descans mental i ens relaxa, ja que en el moment en el qual la persona està mirant una pel·lícula pot gaudir dels petits plaers i compartir aquestes emocions entre les persones, sentint empatia, tendresa, por, etc. Així que el cinema, és un molt bon recurs en l’animació sociocultural amb persones grans, al ser un transmissor de valors a causa de la seva gran capacitat de treballar tota classe de sentiments, desitjos i percepcions que comporten a un considerable poder sociocultural i humà. Aquests aprenentatges transmesos per aquest mitjà són fàcils d'assimilar pels espectadors, influint en ...